La saragata

08 MAY

LA VERITAT, COM LA MENTIDA, ÉS UN SOMRIURE ABSTRACTE

Por Cleofé Campuzano Marco
LA VERITAT, COM LA MENTIDA, ÉS UN SOMRIURE ABSTRACTE

Poema inclòs a «Fue voraz» (Alejandro López, Olé Libros, 2023)

Trad.: Cleofé Campuzano Marco

 

L'obra és la màscara mortuòria de la concepció.

(CARRER DE SENTIT ÚNIC, Walter Benjamin)

 

La veritat habita en una d'aquestes línies que mai llegiràs.

Del meu camí s'ha esborrat la resta

i només em trobo en aquestes fotos que em vas fer,

crec que, en un somni,

que no sé si vas tenir tu

o si jo reinvento.

Respirava la nit fresca.

Era l'escuma d'una ona en un etern desprendre's cap enrere.

No soc capaç d'escoltar aquestes paraules que em deies.

I jo m'escudo

en que si la mar capritxosa,

en que si els carrers deserts en tancar els bars,

en que si et somric i si ja no et somric.

I faig un dibuix,

pot ser que en aquest somni o en un altre o en aquesta realitat que retinc.

És una dona i el seu vestit al vent,

en un banc blanc ancorat a la roca

a l'arrio de les ones.

Jo m'obstino en que és de marbre

i la seva mirada un udol al pas de la brisa.

 

La miro amb ulls de nen extraviat, els peus en la sorra freda,

la llum d'un pesquer en envestir la tarda.

Ella em mira com ho fan els fars apagats en plena nit.

 

Voldria escriure un relat,

sobre aquell record que el vent de llevant va portar,

sobre les meves fotos en xandall en un cotxet

un dia que, segons sembla, hi vaig anar amb els meus pares a buscar caragols

i vam tornar a poc a poc, en silenci.

 

Faig llavors un altre dibuix.

És un somriure abstracte

que no és un somriure sinó un cercle superposat

a un triangle invertit.

Però, si vols, pots creure que és un somriure.

Pots creure que és un somni o que és real,

que és veritat o que és mentida.

Hi ha una petita distància que les separa,

encara que un costat

i l'altre

se'ns escorren igualment de les mans.

 

24 d’agost de 2018

 

 

BIOGRAFIA

Alejandro López Pomares és escriptor, poeta i professor. Llicenciat en Antropologia Social i Cultural i en Biologia, gestor del patrimoni cultural, natural, artístic i històric. Nascut a Oriola (Alacant) en 1983. Autor de la novel·la «La mirada perdida» (Celesta, 2017), dels poemaris «La soledad tras el ruido de fondo» (Ars Poetica, 2019) i «Fue voraz» (Olé Libros, 2023), i de l'obra de teatre experimental «La edad del sol» (Crisopeya. Revista de Arte y Literatura, Colòmbia, 2022). Editor i redactor de la revista literària digital «La ninfa Eco» i col·laborador del podcast sobre literatura contemporània «Susurros de la Ninfa Eco». Ha desenvolupat els projectes digitals «Instrucciones para una obra de arte» i «Un pueblo bot a bot» (i la seva versió a l'anglès A town en «The New River magazine», Electronic Literature, 2022).

Inclòs en les antologies «Empireuma. Revista de creación, Especial año XXX» (Orihuela, 2015) i «Encuentros con la poesía en la Casa Natal de Miguel Hernández. 27 poetas» (Fundación Cultural Miguel Hernández, Orihuela, 2019) i en la «II Antología de poesía viejoven» (Versátiles editorial, per publicar).

Tornar a les notícies