Tot un plaer i aprenentatge continu poder gaudir de nou de l'escriptura —preciosa, propera i poètica— i el pensament d'en Josep Maria Esquirol. Aquest corpus filosòfic i «escola» de la proximitat que pacientment va construint, servint d'aixopluc i amarant d'escalfor, més vida i humanitat a aquells que s'hi exposen.
«L'acció de prestar atenció i d'estudiar —que és l'atenció reiterada, afirma Esquirol—, suscita creixement, més maduresa i, de mica en mica, l'articulació d'una resposta... La vida humana és una resposta inacabable... i educar és ajudar a esbossar alguns dels traços d'aquesta resposta». La de la no indiferència; la de no incrementar l'infern (solipsista i narcisista). «Anar amb compte de no fer mal ja és fer bé», i per no fer mal, cal estar atent a l'altre, i cultivar la no indiferència. Almenys això: «la vergonya per haver fet mal. La no indiferència per la indiferència que s'ha produït».
Viktor Frankl a la cerca de sentit també parlava de la responsabilitat que aquest i això comporta, la necessitat de ser conseqüents amb el mateix; o el sentit com a resposta coherent i activa davant les coses —situar-se, posar-se a lloc i respondre per un mateix com a «experiència forta de ser origen» en diu Esquirol—, més que com a fita a assolir. Derivada sovint oblidada pels prescriptors del positivisme banal i egocèntric que no surt ni va més enllà del si mateix. De qui només «viu» pel propi profit —la resta?, estris i eines—, instal·lat en el «no va amb mi», si no en puc treure cap rèdit o algun benefici; immediat o a futur. Amb aquella retòrica economicista del capitalisme... L'exclusiu interès i l'absoluta irresponsabilitat personal, total despreocupació per l'altri i els efectes dels nostres actes, desídies i omissions. O l'escola dels indiferents...
(Alguna cosa semblant expressava Kae Tempest al seu magnífic assaig «Connectar»... «Les tendències del nostre temps ens marquen amb molta violència, broten sense permís de les nostres accions», fins a quin punt són nostres?, i aleshores som nosaltres?... «Quan ens obstinem a veure què en podem treure d'un intercanvi o com podem beneficiar-nos-en en comptes de considerar què podem oferir, som explotadors. Aquesta obstinació sol ser tan intrínseca que ens n'imaginem innocents. L'abús inconscient és abús, ni més ni menys».)
«A l'era de la confusió —escriu Esquirol— maldar per la veritat és fer que les coses siguin el que són... No hi ha res més propi i més urgent que dur al present el sentit genuí. Això ens orienta... Entendre el sentit de les coses ja és una resistència efectiva davant de la confusió... Procurar que no tot sigui el mateix és procurar que hi hagi lloc per a allò altre».
«L'originalitat no consisteix a cercar agitadament la novetat, sinó a repetir l'essencial. Repetir l'origen, no temporal, sinó bàsic. Repetir el més bàsic... Es tracta d'atendre a una cosa, o a poques, però que siguin escaients, que ajudin, que facin bé, que despertin vocacions adormides i que desbrossin fites perdudes sota les branques i la fullaraca... Poc és molt».
Per això la necessitat —reiterada als seus treballs— de ser inici, que cada ésser humà es reveli com a origen; malgrat les herències rebudes i a propòsit de les circumstàncies viscudes i les dificultats, «convocat a no deixar-se emportar i a respondre per ell mateix».
I també reveli com a ruptura. «L'humà va forjant la seva manera de ser i de viure en la mesura que, com a subjecte colpit, afronta això que el traspassa». Respondre amb sentit i coherència, o cercar el propi sentit en cada resposta a allò que ens interpel·la. Sí que sap, però no contesta és una resposta vàlida però fallida. Cal sortir del xoc, l'estupefacció i la desídia; defugir la intel·ligència fracassada i el pensament fallit... Sobre pensem malament... La solució no és deixar de pensar sinó fer-ho millor, orientant l'atenció i el veritable sentit. L'original.
«Sí, que hi hagi una manera!, i no una mera inèrcia, o un desfici perdut en la moda i la massa. Una manera senzilla i, alhora, fonda, generadora i reflexiva».
L'escola de l'ànima, i l'ànima de l'escola. Llegint i escoltant, conreant l'afecte, la cura i l'atenció. Tenir cura, no fer mal, parar atenció, donar vida, crear escola. No és pas això l'escola, i no hauria de ser així l'escola de la vida?