La connexió és la sensació d'aterrar en el temps present. La immersió total en el que sigui que ens ocupa, estar molt atent als detalls del que t'està passant. Es caracteritza per la consciència de la teva insignificança en el marc general de l'existència. La sensació d'estar totalment a lloc. Aquí mateix. Sense importar si aquest aquí mateix és convuls o tranquil, alegre o dolorós.
(Quelcom semblant escrivia Rilke a la seua vuitena carta a un jove poeta).
Kae Tempest recita i rapeja des dels setze, escriu cançons, teatre, novel·les, poesia... i també assaig... William Blake i el «Llibre vermell» de Jung són els fils conductors que ressegueix a «Connectar», magnífic i lúcid assaig on reivindica el poder de la creació com a antídot contra l'individualisme, la desídia i la inacció, o això no va amb mi... Com a eina de connexió amb nosaltres mateixos, dissociats entre el nostre irreconeixible jo i l'impostat per les necessitats, exigències i rols que ens imposa la societat capitalista, via algorismes, prescriptius i condicionants, de l'atenció i doncs conductuals, i la sobreexposició narcisista; i connexió amb els altres i el món.
La reivindicació d’un art compromès i emancipador, ni buit ni egocèntric i autocomplaent. Un crit de denúncia social i una crida a la revolta íntima i personal, col·lectiva i artística. Radical i en tots els àmbits, cada acte i tria, tracte i paraula. Necessàriament i doncs política. La quotidiana que fem cadascú i plegats.
Les tendències del nostre temps ens marquen amb molta violència, broten sense permís de les nostres accions.
Quan ens obstinem a veure què en podem treure d'un intercanvi o com podem beneficiar-nos-en en comptes de considerar què podem oferir, som explotadors. Aquesta obstinació sol ser tan intrínseca que ens n'imaginem innocents. L'abús inconscient és abús, ni més ni menys.
El problema no és que s'hagi donat veu a milions d'idiotes que deia n'Eco; sinó que se'ls faci cas i esdevinguin referents i influencers... Amb què malbaratem l'atenció, el criteri (propi?) i selecció (delegada) d'allò que s'escolta i observa, i el com... O quan el valor rau únicament en funció d'allò monetitzable, cosificat, consumit, productiu, rentable... independentment de la qualitat, l'ètica i d'allò que (ens) aporta realment. Productes per a estudiats targets i consumidors passius... Prou de fer famosos a estúpids i referents a imbècils, fatxendes, cretins, poca-soltes i artistes del buit.
Es comença quan t'adones que no t'ha de preocupar si el que fas està a l'altura del que esperen els altres. I encara és més important que no et preocupi no estar a l'altura dels èxits dels altres.
«Connectar» és també un testimoni personal, autobiogràfic i musical, honest i sincer sobre l’autoconeixement i les relacions humanes. També una reflexió de com l’art, a més d'eina creativa, d'expressió i comunicació, pot fer-nos més tolerants i empàtics: aquesta consideració vers les circumstàncies dels altres; la inesperada veritat que s'hi amaga al darrere. Doncs «l'empatia és recordar que tothom té una història. Múltiples històries. I recordar de deixar espai per sentir la història d’algú abans de córrer a explicar la teva».
******
«Let them eat chaos» per la seua banda, és un magnífic treball, disc i poema coral, a partir dels dies i les nits d'insomni, per motius particulars i un mateix rerefons, de set veïnes i veïns que hi habiten i malviuen, no pas conviuen; per raons diverses i quelcom en comú. La desconnexió en un món invivible que ens destrueix, aïlla i separa. De nosaltres mateixos i dels altres, de la consciència. El deure de tenir-ne. De la responsabilitat que això significa, i el compromís (i problemes) que comporta...
Per arribar a entendre millor el nostre comportament, ens cal conèixer qui som, no només com voldríem ser sinó com obrem. Com actues segons amb qui estàs? Deixaries passar un comentari racista o homòfob de part d’un conegut perquè interrompre’l i retreure-li trencaria el teu codi social personal? Aquest conformisme social significa que valores més el teu desig d’agradar o d’evitar la confrontació que la teva moral?
No és gens fàcil. I qualsevol altra cosa el no-res. We are lost... repeteix Kae amb la veu trencada... I ens anem perdent per tot arreu... Que es mengin el caos!
«Europa està perduda. Nord-amèrica està perduda. Londres, perduda. Però seguim clamant victòria. Regna l’absurditat, no hem après res de la història. La gent està morta en vida, enlluernada pels carrers resplendents. Però goita com el trànsit no s’atura. El sistema és prou afinat com per deixar de funcionar... Aquí a la terra... On a ningú l'importa res una merda».